Jo sóc aquest que em dic...

l'Himen Irregional

dilluns, 15 de desembre del 2008

Només ho he vist ja estava pensant en compartir-ho per a tots vosaltres. A vore si vos agrada, crec que és millor lletra que la que hi ha ara que diu la cosa ixa d'ofrenar noves glòries.




Himen irregional

Sempre həm segut una casa de putes
i la madame, la Dama d'Elx;
els valencians mai əntrem en disputes
no som maulets; som uns əmpelts...

Som la'única regió
& forma de cagalló!?

Cague'n la figa 'sa tia!
convidats vindran de for@
i, a la que t'encantes, un quansevol dia
te trauran de casa, cagu'en Dénia mor@

Pac a dins, com una fúrcia
mos əsgarren les petxines!
Alicant, Valéncia, Castelló i Múrcia:
3 i 4? Les Provincies llevantines!

Tinguen putes debães;
gaiates, falles, traques, fogueres
comparses i filães
rettors -ausães!- , blaus & senyeres...

Trona, plou i pedrega
en Canal 9 s'ou una mamâ
Motes li la refrega
x'aneu-se'n totes a fer la mà!

Cavallers, agenollu-vos,
qu'és nostre déu
Paco Cabanes el Genovés!

Sempre həm segut una casa de putes
i la madame, la Dama d'Elx;
els valencians mai əntrem en disputes
no som maulets; som uns əmpelts...

Que trague Rita
la Cantãora!

Cagu'en la Rita!

Independència!

Auto-
sufi-
ciència!

Vergonya, cavallers, vergonya!

diumenge, 14 de desembre del 2008

Ahir vaig tornar, vaig tornar a la Morca i vaig notar la sensació de satisfacció del temps passat en aquelles quatre parets, millor dit, 3 parets i 1 xapa, recordant els bons moments i totes les hores passades. La festa era organitzada per a celebrar uns aniversaris i es vam enjuntar a la ex-Morca vora unes seixanta persones, que està molt bé.
Al vore això em vaig preguntar i vaig preguntar als meus amics, on estava tota aquesta gent quan és va fer l'Associació de Rock, perquè després del sopar van tocar, gent de grups desapareguts d'Albaida com Misa XII, Desprezio, Icarus i Fraguel Rock i algunes noves formacions, la festa va estar molt bé.
Durant la nit jo continuava ratllant-me la bola i alguna gent diguent-me:
-Açò en la Morca no hagura pogut funcionar
Jo: Per què no?
-Doncs perquè la Morca és més tancada
Jo: Més tancada per a la gent que vol
-Ja però és que la Morca ha de ser en valencià i això alguna gent no li agrada
Jo: Aleshores perquè quan és va fer l'Associaó de Rock, no va triomfar??
-.... (Sense paraules es va quedar)

També em vaig adonar com certa gent que assistia de vegades a la Morca fins i tot va ajudar a arreplegar i com també certa gent que criticava que la Morca no era un bon local, estava gaudint precisament eixa nit d'aquell local que tant deien que no era bo, que estava molt lluny del poble.
I com no d'aquella gent que tant sols sap obrir la boca però després tot lo que diu s'ho emporta el vent. I per acabar de rematar durant els concerts la gent diguent: açò com a minim s'hauria de repetir una volta a l'any.

Pa cagar-se i no torcar-se, abans que ho podrien tindre com a minim una volta al mes i ara...

Com a minim estic content de que encara no s'haja apagat la flama de continuar fent festes així, això potser vol dir que la Morca encara és pot recuperar, ja siga com la Morca o com Associació de Rock.

És que a Albaida no és pot organitzar gent?? Té alguna cosa en el seus gens que els impedix fer-ho?? A pobacions molt més menudes que Albaida han fet moltes coses que és podrien fer ací, perquè ací no és fa??

M'imagine que aquesta entrada no la llegiran les persones afectades o tal volta si, açò no preten ser una crítica destructiva, és una crítica constructiva.

De categoria !!

dimecres, 10 de desembre del 2008



Quina sorpresa la que he tingut este matí. He rebut l'Enderrock d'aquest mes i junt a ell un altre sobre i poc abans d'obrir-lo jo preguntant-me: açò que és?
L'obric i sorprenentment era el llibre de Xavi Sarrià (cantant d'Obrint Pas), Històries del Paradís. M'he quedat a quadres preguntant-me, açò a quin sant? I no caia, he buscat un paper dins del sobre a vore si n'hi hava i res, dins del llibre i he vist que estava firmat per Xavi, però res de perquè havia rebut el seu llibre. Fins que he pensat no serà d'un concurs de l'enderrock he vist a la revista però tampoc posava res i ha sigut quan he vist el mail quan he caigut que sortejaven uns llibres als que enviaven un mail i jo afortunadament he sigut un dels premiat. Crec que mai he guanyat res i mira que bé, el llibre que volia per a aquest nadal, debades.

I damunt ve de categoria, perquè aquest dissabte Xavi presentarà el seu llibre a Alcoi i allí hi serem, a vore si l'acabe de llegir abans del dissabte..

Que torne Joan Monleón

dimecres, 3 de desembre del 2008


El passat cap de setmana a Picassent al festival de cine en valencià, l'Inquiet li van fer un homenatge al gran Joan Monleón, perquè la veritat és que s'ho mereixia, qui no se'n recorda d'ell i del show de Monleón?? i les Monleonetes?? Això si que era un programa i no els que fan ara a Canal 9. Vos deixe una entrevista que van fer a radio l'om, la que li van fer al Levante i el següent vídeo de l'inquiet


I al youtube he trobat este vídeo de quan va anar la gent d'Albaida al Show de Monleón, quina llàstima que la seua promesa no és va complir.

L'Ona (Die Welle)

divendres, 28 de novembre del 2008



Hui també va de cine i es que hui s'estrena una pel·licula també bona, L'Ona, encara no l'he vist però sembla que pot estar molt interessant, pel que és veu al tràiler.

Argument
"Die Welle", que en català vol dir "l'ona", està basada en la novel·la del mateix nom de Morton Rhue, en la qual també es va basar en el seu moment "The Wave", una producció pensada per a les televisions nord-americanes.

"Die Welle" és ni més ni menys que un experiment escolar orquestrat per un professor de Secundària, interpretat per l'actor Jürgen Vögel, a qui encarreguen explicar el tema de l'autoritarisme als seus alumnes. A partir d'aquí comença l'experiment. Primer es planteja la pregunta de per què els alemanys no van oposar-se massivament al règim nacionalsocialista del III Reich.

Després, el mestre es converteix en un dictador i els alumnes en els seus súbdits. Els resultats al principi són espectacularment positius. La seducció de la disciplina i la igualtat amb què són tractats fan sentir satisfets els nois i noies. Però ben aviat s'adonaran que aquests valors poden acabar derivant fàcilment en intolerància i totalitarisme.

Dennis Gansel ha sabut traslladar la història a l'Alemanya actual en un moment en què la violència motivada per les ideologies totalitàries apareix constantment com un problema social existent en aquest país i a la resta d'Europa.

Batalla en Seattle

dijous, 27 de novembre del 2008



He vist Batalla en Seattle i la veritat és que està molt bé vos la recomane vore-la.

Argument
Estem molt acostumats a veure protestes de grups antisistema en les reunions de qualsevol organisme internacional. Aquestes concentracions de protesta van començar ara fa nou anys, a Seattle, durant la reunió de l’Organització Mundial del Comerç, el 30 de novembre del 1999. Al llarg de cinc dies, es van concentrar a la ciutat milers de manifestants pacífics que van aconseguir boicotejar-la. Ni els politics ni la policia estaven preparats per a una protesta d’aquestes dimensions, i el resultat va ser el que es coneix com ‘la batalla de Seattle’. Els mitjans de comunicació van tenir molt a veure en la imatge que es va donar de la protesta i els seus objectius, prioritzant l’espectacle sobre la informació.
Aquest és el context d’aquesta pel·lícula dirigida per Stuart Townsend amb la intenció de reflexionar sobre el que va passar. En una situació caòtica i confusa com la que es va viure aquells dies, no es pot trobar un únic protagonista. Townsend ho sap i planteja la història com si fos un calidoscopi on cada personatge és un petit mirall que compon una figura en ajuntar-se amb els altres. Una figura que no es única, per això no és un puzle, sinó moltes, segons quin sigui el punt de vista que s’agafa.
Townsend dóna veu a tot el ventall de la societat en aquest moviment de moviments: el poder, la policia, els manifestants, la gent del carrer, els mitjans de comunicació, els delegats a la conferència... Tots tenen el seu punt de vista, diversos uns dels altres, i la càmera de Barry Ackroyd, col·laborador habitual de Ken Loach, aconsegueix de tots un to gairebé documental.
Els manifestants de Seattle cridaven “El món sencer ens mira”. Potser allà no els miraven, però el cert és que després de Seattle el món sencer mira tots el moviments antiglobalització d’una manera diferent

Incoherència 100%

diumenge, 23 de novembre del 2008

He estat pensant tota aquesta setmana sobre aquest tema i no he pogut evitar compartir-lo en aquest humil espai, per a vore que penseu.
Que em diríeu si una filà cristiana decidira no exhibir la senyera quatribarrada, perquè la consideren un símbol polític??
Em pareix perfecte que no és vulga mesclar festa i política, encara que la política sempre t'ix per algun costat. Però d'això a pràcticament prohibir la senyera hi ha un gran tros.

Senyores i senyors per molt que els pese a alguns, ací a València, va vindre un rei que li deien Jaume I i portava aquesta senyera.

Nos forem a la rambla, entre'l Reyal y la torre, y quan vegerem nostra Senyera sus en la torre descavalcarem del cavall, y endreçarem nos vers orient, y plorarem de nostres ulls, y besarem la terra per la gran merce que Deu nos havia feta.
Llibre dels fets

Em sembla tant incoherent mesclar la senyera en política en aquestes festes, perquè si agafem aquesta regla de 3, el mateix podríem dir de la creu: no, no eixim en la creu que és un símbol polític o que passa que la creu no és pot considerar política?


I si la creu és la de Sant Jordi, és política??

Bandera de Sant Jordi


Ah, clar ja entenc, com la senyera la solen portar alguns anomenats "catalanistes" n'hi ha que prohibir aquest símbol, això si, no vaig a parlar ara de la incoherència dels Moros i Cristians en molts llocs al traure la bandera d'Espanya.

Potser en comptes d'anomenar-se Moros i Cristians s'hauria de dir Franquistes i Republicans o Rojos i Dretans?? Perquè o si nos no s'explica l'utilització d'aquest bandera que no existia en 1238 o potser si??
Perquè torne a dir els Moros i Cristians els celebrem per la conquesta dels cristians del Regne de València, i que va realitzar aquesta conquesta?? El Cid???? No, Jaume I, per molt que els pese a alguns.

Això si, no mesclem festa en politica...


Aleshores perquè pengen aquestos rodabalcons???

El Sant Greal està a València??

dimecres, 5 de novembre del 2008


El documental que va fer Canal 9 sobre el Sant Greal on diuen que pot ser siga el calze de València, la copa on Jesús va fer l'últim sopar. La veritat que el documental està prou el·laborat, així i tot crec que s'han deixat moltes coses com la següent foto.

El Papa amb el calze de València o el Sant Greal. Si fora de mentida l'hagueren tret???

Buscant per internet també m'he trobat amb el reportatge dels de Quarto Milenio. Que el van fer molt abans de que feren el de Canal 9.







Ací diuen que pot ser estiga a Montserrat, també nomenen el de València, però molt poc i a més el comparen en altres que pràcticament no tenen res a vore.

Veritat o mentida?? Tal vegada mai ho sabrem.

Padre de Familia vs Simpson a les eleccions dels EEUU

dilluns, 3 de novembre del 2008

Demà serà el dia de les eleccions a la presidència de EEUU, a tots ens han donat molt la tabarra que si primer Obama vs Clinton i ara Obama vs McCain. Però és normal perquè les coses que afecten als EEUU al final acaben afectant a tot el món. D'exemples no en falten 11-S, la Crisi. Ja vorem qui guanya esperem que el menys roïns perquè allí en EEUU sols pots triar o la dreta o l'extrema dreta, quasi com en Espanya.

Ací teniu el vídeo de Padre de Familia i dels Simpson sobre les eleccions.




37 anys


Hui compleix 37 anys Unai Emery i des d'ací voldria felicitar al tècnic basc del València. Perquè és un gran entrenador i pel que sembla també una gran persona.

Ahir a Minut a Minut el van felicitar i Natxo Cotino crec li va dir: Enhorabona per la tasca que estas fent en el València i per acceptar una entrevista en valencià, quan nomes fa 3 mesos que vius ací. Unai va contestar: Ara a vore si m'ensenye a parlar-lo. I després el moniato de Lluis Motes: Felicidades Unai.
Com pot ser que siga tant moniato??? Tots parlant-li en valencià i el moniato de Lluis Motes parlant-li en castellà.

L'únic regal que li puc fer a Unai des d'ací és posar-li una cançó del seu grup preferit Manu Chao.

Ja tenim el Google Street View

dijous, 30 d’octubre del 2008

Com bé ens informa Vilaweb el Google Street View ja funciona a Barcelona i València.

Jo he passejat un poc per València i mireu lo bé que funciona.


View Larger Map

I es que açò del google Street View es una passà, pots visitar bé les ciutat sense moure't de casa, com en la imatge de dalt que és veu l'estació de València.


View Larger Map
L'ajuntament de València


View Larger Map
L'estatua de Jaume I


I ja comencen a eixir curiosats del Google Street View com aquesta.

Si ho feren pel pobles ja seria una alucinant. A vore si algun dia ens trobem el cotxe de google per ací.

La història de les coses

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Eina - L'art de la guerra

dissabte, 25 d’octubre del 2008



Que llàstima hui no vorem a Eina espere que no trigue molt en saber-se quan tornaran a tocar.

Molts debats oberts aquestes festes

dimecres, 22 d’octubre del 2008


Aquestes festes d'Albaida a part de caracteritzar-se per la pluja també és caracteritzaran perquè han obert molts debats.
El primer de tot el d'aplaçar les festes al cap de setmana següent, jo no crec que la solució haja sigut bona o roïna, perquè clar les condicions en que es van donar van ser excepcionals la gota freda que va caure el dia 9 d'Octubre a Albaida va ser molt gran. Però el d'aplaçar les festes al cap de setmana següent crea un precedent perquè si en els pròxims anys tenim unes circumstàncies paregudes també s'aplaçarien???

També he sentit que estaria bé, canviar de data les festes de Moros i Cristians d'Albaida i avançar-les a la Fira de Juliol. Jo personalment crec que seria un error, està clar que es estiu i n'hi ha menys possibilitats de que ploga, però conforme està l'oratge mai pots saber, pot ser en juliol també de ves en quan tens una tempesta d'estiu, si no mireu a Ontinyent el que ha passat enguany. Estaríeu a favor de canviar les festes d'Albaida de data?

L'altra i la que més debat està portant sobretot al fòrum d'Albaida, es si s'hauria de desfilar sota la pluja, a l'inici de l'entrada van haver moments molt tensos com el que hui comenta Vilaweb Ontinyent.
Jo comente el que em va passar a mi des del punt de vista fester i el de músic, els templaris vam eixir molt bé, ja no plovia ni res, encara que el cel encara estava encapotat. A l'altura de la Caixa comença a ploure així i tot continuem tots endavant, quan estem apunt d'arribar a la plaça per on està l'Asseguradora, aprox. a uns 30m de la plaça ja caia una aigua de por i estaven tots ben mullats i la banda para, ens girem tots a vore que passa i finalment continua tocant sols la percussió fins a la plaça. A la banda tampoc li costava molt. Va fer bé la banda de parar a 30m de la plaça???
Jo havia d'eixer tocant amb la colla, amb un ballet de la Capitania Mora dels Tuareg, pujant cap amunt estava ploguent, com he explicat abans va començar prou abans de totes maneres l'entrada continuava. Fins que va arribar un fort ruixat i tot es va parar. Vam estar esperant-se, banyant-se i gelant-se una hora amagant-se baix d'un balcó. Semblava que no anava a parar i no teniem noticia de res del que s'anava a fer, estar més temps esperant era quasi perdre el temps. De sobte, escoltem que les bandes del capità i l'ambaixador si que van a eixir ploguent i tot, nosaltres decidim que així no podem eixir, 40 min. més tard para de ploure. Veig baixar el ballet on haviem de tocar que sols porta la percussió i em quede despagat perquè jo tenia moltes ganes d'eixir tocant. Quant de temps s'haguerem tingut que esperar? Perquè la Junta Central sabent que el dissabte 18 també havent previssions de que ploguera no va tindre res previst, com per exemple on podien quedar-se els músics resguardant-se de la pluja si plovia?

Està clar que l'oratge canvia molt, un clar exemple és hui, que ací en Albaida fa un sol de por i deien que havia de ploure hui molt i que hi hauria grans tempestes, com diu la web d'El temps de TV3.

La previsió: Albaida

AVUI

22/10/2008

Temperatura 10/15º

Plovisquejarà al matí de dimecres. A la tarda, precipitacions de curta durada i certa intensitat, i a la nit el cel tendirà a estar cobert de núvols. Descens moderat de les temperatures.

Pot ser esta vesprada ploga o no? De l'oratge mai te'n pots fiar.

Voteu a les enquestes que hi han a la part esquerra o comenteu.
Jo crec que si la pluja no és molt forta s'hauria d'eixir desfilant, però sempre i quan als músics els garantisca que els seus instruments es garantisca que tot el mal que puguen tindre es pague.


Síndrome Post-festes

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Crec que tinc el síndrome Post-festes, serà perquè han sigut les festes més llargues de tota la vida?
Els seus símptomes son els següent.
Coses que trobes a faltar:

Escoltar Marxes tot el dia
L'olor a pólvora
Les llums de festa
Anar a la filà
Eixir desfilant pel carrer
La Txaranga
Posar-se el tratge

Coses que no trobaré a faltar:

L'estanquera penjada dels balcons
Les orquestres (ja tens la ràdio per a escoltar les mateixes cançons tot el sant dia)
L'aigua que ha caigut enguany

Per a que s'utilitza internet??

dissabte, 18 d’octubre del 2008





Ja està ací

dimecres, 15 d’octubre del 2008




L'emoció m'embarga, per fi s'ha confirmat.

El divendres 24 d'Octubre Pot de Plom a Albaida.

Qui vullga entrades que m'ho diga, son barates a 5€.

Aneu a pixar-se de riure.

Ací un xicotet aperitiu






PD. Follem, follem que el món s'acaba.

Fracas escolar, Sainet del Jueves

divendres, 3 d’octubre del 2008


Si voleu vore la imatge en gran cliqueu damunt d'ella.

Sols queda una setmana

dijous, 2 d’octubre del 2008

Com el comptador que hi ha a la part esquerra ja sols queden 7 dies per a l'Entrà, l'entrà de bandes i l'entrà. Queden 7 dies per a que és torne a repetir aquesta imatge.



Però abans, pel mati serà l'entrà de bandes que l'acte més emotiu és quan comencen a escoltar-se les primeres notes de l'himne d'Albaida. En un himne tant bonic i tant preciós que tenim, hauriem sentir-nos orgullosos i cantar-lo tots els albaidis/nes, per sentir-nos orgullosos del nostre poble d'Albaida, sol per ser d'Albaida, encara que de vegades ens done vergonya. La gran majoria de gent no se'l sap, eh morrison, jeje. Així que per a que aneu ensenyant-se d'ací al 9 d'Octubre ací teniu la lletra, a vore si trobe el mp3 i el penge.

HIMNE D'ALBAIDA
----------------------------
Lletra: Juan Tormo Ribas
Música: Eduardo Soler Ibarra
-----------------------------
Llancem al vent la veu ben potent
que s'oja d'Albaida el crit del nostre cor.

Juntem les mans units com germans,
lluitem plens d'amor per la glòria i honor.

Els anals de la nostra història la grandesa els ha forjat,
modelant-los, per la glòria dels nostres avantpassats.

Les nou llunes platejades que fan orla al nostre escut
brases són, il·luminades, les que ens fan mirar amunt.

Remuntem puix la mirada, ajuntem el nostre esforç
i avancem cap a l'albada d'un futur que es veu gojós.

Cantem, cantem que sone clarament
la força del crit que naix de l'esperit.

Honrem, germans, la nostra ciutat
per art i treball, la perla de la vall.

Visca Albaida!!, la perla de la Vall.

1 any bloguer

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Xè ha passat tant ràpid el temps, clar, tampoc és que haja escrit molt, que ja no me'n recordava que el passat 27 de setembre va fer un any aquest blog. I és que la vida d'un bloguer és molt complicada. Ací teniu una imatge que la resumeix perfectament.


Crec que amb els dibuixos és fàcil d'entendre, tots hem passat per aquestes fases.

Google i Cervantes

Aquest dilluns Google Espanya apareixia amb la imatge del Quixot per a recordar així que un 29 de Setembre va nàixer Cervantes.
Cervantes per als qui no ho sabeu, encara és desconeix exactament on va nàixer i comencen haver hipòtesis de que podria ser de Xixona.


En aquest vídeo podeu vore com Jordi Bilbeny, explica la seua hipòtesi. Potser per l'Inquisició traduïren la seua obra al castellà, n'hi ha molts valencianismes... Fins i tot nomena al Tirant lo Blanch



A Quarto Milenio, també és pregunten sobre Cervantes, però com espanyols que no son, no van a dir que potser, era valencià, el que diuen clarament és que hi havia molta censura i la partida de naixement és falsa.





Cervantes seria jueu i valencià?? O jueu i castellà???

Jutgeu i opineu vosaltres.


Casualitat o no?

diumenge, 28 de setembre del 2008



Resulta curiós que enguany que és el 800 aniversari de Jaume I moltes filaes Cristianes ostenten càrrec i siguen les que millor poden retre-li homenatge a Jaume I.


Com a Alcoi on el 22 d'Abril vam vore com els Aragones van desplegar una gran entrà siguent l'any del l'Alferes. I baixant amb les marxes del diví i Templaris d'Albaida (La millor).

O a Ontinyent on els Arquers van ser els ambaixadors i els Llauradors els capitans.




I a Albaida el dia 9 d'Octubre vore'm als Batallers.

Per això resulta curiós que ens aquestes 3 poblacions on és fan unes grans entrades de Moros i Cristians (desconec si també ha passat en altres llocs) aquest any 2008, ostenten càrrecs, totes aquestes filades que tenen la senyera quatribarrada o son ben valencianes com els llauradors.
Molt curiós.

Torne al blog

dimecres, 24 de setembre del 2008



Després de molt de temps sense posar res per ací, he decidit tornar a enganxar-me i escriure algunes cosetes. M'he fet més fotologuer/floguper que bloguer i crec que ha sigut més que res, perquè allí és més fàcil que et deixen comentaris. Per això intentaré en esta nova etapa, posar temes més interessant, per a vore si em deixeu més comentaris. Poc a poc aniré millorant el blog.

Als bocuts

dijous, 1 de maig del 2008

El que més em repateja de certa gent és aquella que no sé com nomenar-la, bocuts?? o no sé no li veig un altre nom, però no arriben a ser la definició de bocut que hi ha al diccionaria.

Segur que molts de vosaltros en conegueu, son aquelles persones que diuen molt coses com:
Podieu fer...
Jo faria...
Vaig a fer...
I perquè no fem...

I a l'hora de la veritat quan és queda en aquestes persones per a organitzar coses, tot son excuses de que no poden anar o desapareixen del mapa o altres coses.

I d'eixa gent potser hi havia molta a la mani, gent que és pensa: Ja he vingut a la mani, ja he complit en la meua dosi.

Se que tots som un món diferent i que cadascú te les seues coses i les seues preferències, però si tots s'involucrarem al 50% no estariem com estem.

La mani d'Alacant

dilluns, 28 d’abril del 2008


Com sempre a les manis, et trobes gent que fa molt de temps que no veus i altra gent que no t'esperes que haguera anat a la mani. Però això sempre t'alegra perquè, quant més som, millor.

Enguany tocava a Alacant i molta gent és pensava que al ser alli, no vindria gent, però com vegeu a la foto de gent no em va faltar.


El recorregut de la manifestació, va ser un poc maratonià 3km, que es van notar a les cames, es vam recorrer mig Alacant.

Una cosa que s'hauria de canviar, és beure durant el recorregut de la mani, beure alcohol, encara que enguany, havies de beure alguna cosa per la llargaria del recorregut. Però és que hi ha gent i una gran majoria que és pensa que la mani és un botello ambulant. I això no és així, el concert ja és per la festa, però a la mani hi ha que ser seriosos i reivindicar els nostres drets com a poble.

Una cosa a millor, el concert. Que comence a les 21h. Mugroman i encara estiguen les portes tancades i molta gent per vindre, molt mal, si hi ha que acabar prompte, que toquen menys grups, però 45 min, per als 2 o 3 primers és molt poc.

I el bus, nosaltres per sort se'n vam anar quan és van acabar el concert, però hi han altre que marxaven, a meitat concert de La gossa sorda.

Esperem que a la de l'any que ve, siga millor i en siga'm més.

Fem Saó, ja...

dijous, 27 de març del 2008

Com vegeu a la imatge, Canal 9 ha anunciat este migdia als seus informatius que La Gossa Sorda treia el seu nou disc i que el presentaven, aquest divendres a Pego.

S'ho heu cregut??

La realitat ha sigut aquesta...


En realitat han anunciat, que El Canto del Loco, va a traure nou disc, quina noticia més important...

Jo crec que si hagueren tret les 2 noticies molt bé, però clar, la música en valencià a Canal 9, de moment no existeix.

Hui Sant Ovidi

dilluns, 10 de març del 2008


Fa tretze anys que te'n vas anar de vacances, però no t'oblidem, Ovidi per sempre.


Ovidi Montllor - M'aclame a tu



I vos pose unes versions que han fet els grups de les cançons d'Ovidi.

TÚRNEZ & SESÉ "Als companys"



Inadaptats - Tot explota pel cap o per la pota




Feliu Ventura - La samarreta

La manifestació del 25 d'Abril serà a Alacant

dimecres, 20 de febrer del 2008

No sé si per coincidències, casualitats o pel meu pensament. Enguany la manifestació del 25 d'Abril serà a Alacant. Ja vaig escriure al novembre, els records de la manifestació per la LUEV, que és va fer a Alacant fa 5 anys.
Coincidència o no, enguany a Alacant tots a manifestar-se i damunt serà un 26 d'Abril.

Fred

dijous, 14 de febrer del 2008



Hui li dedique el meu blo(c)g/flogup/fotolog a Fred, perquè si una malaltia no se l'haguera emportat el 2005 hui haguera complit 9 anys. I jo me'n recorde de fa 9 anys on estava exactament, fa 9 anys el 14 de Febrer de 1999 estava de convivències o algo així de la catequesis (beato [:P]) i recorde que ixe mateix dia va nevar una miqueta, va quallar un poc, doncs aquest mateix dia, va nàixer Fred.

Fred era un fill de puta (amb tot el respecte per sa mare i per a ell), sols ho dic perquè ens el va canviar un amic de mon pare, per un gat que tenia (un dia potser penge una foto de Màgic) i en teoria era un Bobtail, perquè sa mare ho era i l'havien emparellat també en un Bobtail, però sa mare és veu que li agradava la marxa i abans s'ho va montar en un altre, el veterinari ens vam dir que era una mescla de Bobtail i Snauzer, jo vaig batejar la raça com a Pastor Valencià, una raça unica al món.
I apart d'això vos podria contar moltes anècdotes de Fred, ell era molt intel·ligent tant, que quan tenia ganes de passejar obria la porta i se n'anava ell sol, però clar com és deixava les claus en casa, quan tornava s'esperava baix a que li obriren la porta. Gràcies a que sabia obrir la porta, alguna volta que a mi me s'oblidaren les claus, ell em va obrir.
També era tota una estrella deTelevisió fent la seua aparició estel·lar al guamipi, per la seua malaltia que va fer que perdérem al millor gos del món.


Per als enamorats hui els dedique aquesta cançó, però el dia dels enamorats és el 9 d'Octubre Sant Dionís.

T´estimo (Maite Zaitut) - Lax´n´busto {Altres cançons de Nadal 4}

De colors són els meus somnis
Tot i que ja m´he llevat
I la son no ve a veure´m
quan la lluna s´ha aixecat

Salto i salto sobre els núvols
sembla que pugui volar
El meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar

Quan posem els peus enlaire
quan posem el cap per avall
quan et crido a la muntanya
i l´eco em va contestant

Quan et faig amb margarides
una pulcera de colors
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això:

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Els meus ulls són com bombetes
Els meus llavis riuen fort
no puc amagar el que sento
quan em mires tant d´aprop

Ara ja no sé què em passa
el cos m´està tremolant
el meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar

Quan s´uneixen els colors
per fer l´arc de Sant Martí
quan escrius amb el teu dit
el meu nom en el mirall

Li dono canya a la ràdio
i és com tu aquesta cançó
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això:

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Maite zaitut, maite maite zaitut
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo
Fins a la Lluna i tornar... t´estimo jo!

Molt... molt... Maite zaitut.

Va ser provocat

diumenge, 10 de febrer del 2008


- More amazing videos are a click away

Com ja deia en l'anterior entrada semblava que era provocat i ja se confirmat va ser una venjança tonta contra l'escola taller.

L'incendi al Palau

dimecres, 6 de febrer del 2008


Sembla que els agents del CSI ja van desvetllant el cas de l'incendi al Palau, perquè la hipòtesi, de que l'incendi fora un curt circuit va perdent força i cada volta té més força la hipòtesi de que l'incendi va ser provocat. No sé perquè, però ja em rumiava jo que l'incendi, fora provocat i que això del curt circuit era per donar una explicació, ràpida i fàcil. Però pel poble ja és comença a dir que l'incendi és provocat, no vaig a fer jo de jutge i senyalar a uns presumptes implicats, però espere que és resolga quan abans, qui va ser el que va fer tan gran barbàrie de cremar el palau i que a aquest culpable li s'aplique un gran càstig siga qui siga.

I ara podeu vore la notícia que van donar sobre l'incendi al Palau la primera d'Info TV i la segona de Canal 9. A vore si trobeu alguna diferència.



- Funny video clips are a click away

Jaume I

dissabte, 2 de febrer del 2008




Vinguent altre dia a hora de vespres enviarem a dir al Rey y a Raiç Abulphamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era Valencia, y que cap mal no'ls fessen, que metessen nostra Senyera en la torre que ara es del Temple. Ells digueren qu'els plaia. Nos forem a la rambla, entre'l Reyal y la torre, y quan vegerem nostra Senyera sus en la torre descavalcarem del cavall, y endreçarem nos vers orient, y plorarem de nostres ulls, y besarem la terra per la gran merce que Deu nos havia feta.

Hui és l'aniversari del nostre rei i per això li dedique el flogup/fotolog i blog. Ai, com està València ha canviat tant, que si la vegeres ara no la coneixeries, esperem que prompte torne a les seues arrels i torne a ser la capital d'un país gloriós i no de fireta i camps de golf, com ho volen fer alguns.

Conta la història que quan va morir el Rei En Jaume al seu esperit se li va apareixer el Dimoni i li digué:
-Jaume, tu et vens a l'Infern amb mi.
-Però per què?
I aleshores el Dimoni va treure una balança i li va dir:
-Mira aquestes són les teus bones accions, i en aquest plat vaig a posar totes les dones amb les que t'has gitat.
Per suposat el plat amb les dones guanyava al de les bones accions, i quan pareixia què el Rei se'n anava cap a l'Infern, Sant Miquel que passava per ahi i com és el protector de la Corona d'Aragó, ràpidament va anar i va dir:
-Un moment, al plat de les bones accions falten coses.
I va començar a posar pedres; el Dimoni intrigat li preguntà:
-Però què fas?
I Sant Miquel va respondre:
-Estic posant totes les pedres de les esglèsies i monestirs que ha fundat; i també les pedres de les mesquites convertides en temples cristians.
Aleshores el plat de les bones accions va guanyar al de les roines, i el Rei En Jaume va anar al Cel, gràcies a la ajuda de Sant Miquel.

Per què??

divendres, 4 de gener del 2008

No sé perquè però veig que tots els projectes que comence no acaben mai bé o la gent no para de criticar-los o és que sóc un gafe.
Un projecte que tenia molta il·lusió, que feia molt de temps que volia fer-lo realitat, no ha eixit com esperava, ja es sap que mai les coses ixen com esperes.
Jo l'únic que esperava era que la gent responguera, que fora activa i que poc a poc anarem sumant. Al principi erem tots una pinya però poc a poc han anat apareixent mandràngules, no tots, però molts, diuen que pocs però bons, però si no n'hi ha iniciativa no és pot fer res i menys depressa i corrents. Jo crec que n'hi han moltes persones vàliden dins d'aquest projecte, per això crec, que he de situar-me en un planol secundari i no actuar com un dictador que m'ha dit algú o alguns, així que renuncie a ser jo el que porte el timó d'aquest vaixell, perquè espere que canvie de rumb.
Sobretot perquè enguany n'hi han activitats molt interessant per a fer Trobada, Any Jaume I, etc...

Això no vol dir que abandone, sempre estaré lluitant.