Jo sóc aquest que em dic...

Metro València

diumenge, 16 de desembre de 2007

L'altre dia aní a València i vaig pujar al metro, el primer que vaig pensar al baixar les escales va ser Mare ací jo soles em perd, perquè no m'imagine jo visquen una gran metròpoli, com és València, però m'imagine que lo d'adaptar-se seria qüestió de temps.
Una altra cosa que em vaig fixar és en el milers de persones que es passegen i utilitzen el metro, que van al seu aire com si fossen robots, no dic que estaria bé que és saludarem tots, però no ho veig molt mecanitza't cadascú a la seua, no sé si m'explique bé. Mentre esperavem a que arribarà el metro vaig pensar en la gent que va perdre la vida al Metro de València, per no tindre una balisa de seguretat, però sembla que això a la gent més ve li'n fot perquè no hi ha hagut cap responsable per aquest accident del metro i pensar en les vides innocents d'aquells que la van perdre...
També vaig vore als "valencianitos" que semblaven molt al famós que corre pel youtube que va intentar agredir a una persona major, m'estalvie porsar enllaços, perquè no val la pena.
I sentir parlar valència, poc, molt poc. Una va ser al metro sentint a una que li deia al seu company: Forasters vindran que de casa mos trauran, no sé si és referia a la gent que parla castellà, m'imagine que no.


Un bon regal per a nadal, l'Ovidi se'n va a Palau

dijous, 13 de desembre de 2007

Si aquest Nadal, no sabeu que regalar o regalar-se podeu comprar aquest DVD que segur que vos agrada.


Björk declara la independència



Ací teniu el vídeo clip de la cançó Declare Independence de la cantant Islandesa Björk inclòs a Volta.

Extret de Vilaweb.
A la cançó, titulada 'Declare Independence' i que ha sortit a la venda aquesta setmana, Björk anima els habitants de les Illes Fèroe i de Grenlàndia a independitzar-se de Dinamarca, estat al qual pertanyen. La cantant els insta a 'obrir els ulls' dels 'maleïts colonialistes', a declarar la independència i protegir la seva llengua. 'Hisseu la vostra bandera', 'Comenceu la vostra moneda' i 'Feu els vostres segells', és el que proposa la cantant als habitants d'aquests territoris. De fet, ja és significatiu que Björk canti amb la bandera de Grenlàndia enganxada a la roba.









Groenlandia









Illes Fèroe

Aquestes banderes les podeu veure al video clip la de Groenlandia al muscle esquerra (que és veu més) i la de Fèroe al dret. No sé si els Danesos s'hauran mosquejat per açò, però si ho arriben a fer ací els espanyols ja estarien pujant-se per les parets. Ací teniu la lletra

declare independence
don't let them do that to you
declare independence
don't let them do that to you

- justice-

declare independence
don't let them do that to you
declare independence
don't let them do that to you

- justice -

start your own currency
make your own stamp
protect your language

- justice -

declare independence
don't let them do that to you
declare independence
don't let them do that to you

make your own flag
make your own flag
make your own flag
make your own flag

raise your flag
raise your flag
raise your flag
raise your flag
raise your flag
raise your flag

declare independence
don't let them do that to you
declare independence
don't let them do that to you

damn colonists
ignore their patronizing
tear off their blindfold
open their eyes

declare independence
don't let them do that to you
declare independence
don't let them do that to you

with a flag and a trumpet
go to the top
of your highest mountain

and raise your flag
raise your flag
raise your flag
raise your flag
raise your flag
raise your flag

declare independence
don't let them do that to you
declare independence
don't let them do that to you

Com si no haguera existit mai

diumenge, 9 de desembre de 2007

Així és com em vaig sentir ahir arran d'una conversa que estava escoltant.
Posem-se en situació, estem sentats un grup de gent i jo estic escoltant de que parlen, quan de sobte escoltes:
Xè, pos açò esta molt bé.
I sents com al que li estava diguent això és tira les medalles a ell, com si tu no estigueres davant, com si fores invisible i quan ell no ha fet res.
Després la conversació passa als moments de recordar i de flashbacks i escoltes:
Fulanet te'n recordes quan anàvem a classe i...
Ja plantes l'orella i dius hòstia, ells tenen més relació, però jo també anava a eixa mateixa classe i el teu amic no se'n recorda que tu també anaves a eixa classe, que sóc invisible?? no he existit mai??
I per acabar de rematar-ho:
Fulanet2 te'n recordes quan vam començar...
I ja et quedes amb 2 pams de nassos, perquè el que ha dit això és un amic teu parlant amb un altre amic teu i que s'obliden de tu ja és la re hòstia i penses: Que passa ací? passen de mi completament?? no veuen que estic davant d'ells?? Que s'han oblidat de mi?? i ja comences a rallar-te la bola: Açò son amics o sols és mouen per interessos??

Ja tenim dance en valencià

dissabte, 8 de desembre de 2007



A mi si que me posen a 100, mireu quina xicona més templà representant el dance en valencià (del nord), son Mak & Sak feat. Xana i ací podeu trobar més cançonetes seues, si ja és dificil de per si escoltar música en la nostra llengua, si açò triomfarà i feren bolos per ací baix, seria l'hòstia. A mi que no m'apanya molt aquesta música ara comença a agradar-me. Si posaren cançonetes així possiblement aniria a les discos. Marc els fitxem pa la Morca o se n'anem a Girona de festa?

Que per cert, hui a Girona...

Anunci d'Obrint Pas

dimecres, 5 de desembre de 2007



Que bo, que és l'anunci d'Obrint Pas, sobretot Toni Albà que és un crack, aquest anunci el faràn per Canal 9??????

Temps era temps....

divendres, 30 de novembre de 2007

Hui estic melancònic, no sé si es aquesta paraula exacta, sobre aquest sentiment que tinc al recordar coses passades. Després de llegir l'article del Levante i vore fotos de fa uns quants anys i llegir algunes antigües converses, m'he ficat així.

I en tot aquest temps, no sé perquè he perdut molt de contacte amb la gent del messenger és una llàstima, però espere que recuperar aquest contacte, ara solc parlar més en la gent que m'envolta.

Vegent alguna conversa et preguntes: Açò haguera pogut ser més que amistat?
Son preguntes que és queden a l'aire que mai sabre la seua resposta igual com la clàssica: Que haguera passat si...?

Vegent moltes fotos recordes algun concert, alguna manifestació, algunes amistats que fa temps que no saps res d'elles, que se n'haurà fet de les seues vides?

I es que cada cop el temps passa més ràpid.

Viure en valencià

Llegint aquest article que pose a continuació m'ha recordat la manifestació que és va fer a Alacant allà pel 2003 pel 20 aniversari de la LUEV, on vaig assistir. Perquè l'altre dia vegent fotos em vaig trobar en aquestes de la mani, quins temps, quantes coses que han canviat. Jo sommiava tindre algun dia al meu poble un local com el de la Cova del Drac i també les moltes amistats que tenia que s'han perdut al llarg del temps...
No m'enrotlle més i vos deixe en l'article.


VICENT BROTONS

Qualsevol dia. M´alce a les set del matí sentint les notícies en una de les 15 emissores que emeten la seua programació en valencià, les mateixes que també capte al dial en castellà, més dos o tres més en altres idiomes. Em dutxe, em visc i desdejune amb el meu fill. En la capsa dels cereals que ell pren llig, en valencià, les propietats alimentícies del producte. Quasi tots els productes que es comercialitzen duen etiquetatge en valencià, a més de fer-ho en altres llegües com castellà, anglés, àrab, rus, etc.
Isc de casa. Fa un dia fresquet. Passe pel quiosc i compre la premsa. Tinc per a elegir. Hi ha un munt de diaris i revistes, tants en valencià com en castella, de tota mena de temes. Alguns d´eixos periòdics estan escrits en les dues llengües de manera equilibrada. Fins i tot hi ha dos que tenen doble edició, una en valencià i l´altra en castellà. Entre al garatge a agafar el cotxe. A la porta hi ha dos senyals que diuen "Gual. Eixida de vehicles". Els carrers i indicadors del meu poble, com els de la resta dels pobles, estan en valencià i, en alguns casos, pocs, bilingües o trilingües (anglés inclòs).
El meu fill va a una escola on s´imparteix un programa plurilingüe que té com a llengua principal el valencià, tot i que garanteix el ple domini del castellà i un domini bàsic i suficient de l´anglés. Encara que això, no cal dir-ho, és la situació general dels centres escolars valencians des de fa 10 o 12 anys. El mateix passa en les universitats: els estudiants que volen estudiar en valencià no tenen cap problema, reben la major part de les assignatures en aquesta llengua. Assignatures impartides, no cal dir-ho, per professorat altament competent en l´ús de l´idioma propi.
Al meu treball se m´acumula, com tots els dies, la faena. Anem fent: cartes, informes, documents bancaris, etc. Normalment, en valencià. Em fem alguns en bilingüe, en castellà o en anglés em funció de les demandes del clients de fora. Les reunions de treball funcionen en aquesta llengua i els rètols i indicadors de les oficines, també.
Fa uns dies que em pica la gola i tinc mal de cap, els refredats del temps. M´acoste al centre de salut. Sóc atés per una metgessa molt professional que s´adreça a mi en valencià i em recepta també en valencià. Llengua en la qual m´atenen a la farmàcia. Pràctica habitual arreu, per altra banda.
Dinar de negocis en un restaurant adequat per a l´ocasió que em presenta la carta en valencià i on m´atén el cambrer, és clar, en valencià. És la regla d´aquesta mena d´establiments.
Arribe a casa. Cansat. Llig el periòdic i pose la tele. Faig zaping: més de 20 canals. Set emeten en valencià, altres set en castellà i els quatre o cinc restants ho fan usant les dues llengües de manera equilibrada. No m´apeteix veure res. Sope i em vaig al llit.
De sobte, em desperte. Somiava que jo vivia raonablement en valencià. Que no hi havia cap problema amb l´ús i l´ensenyament de la llengua. El castellà, fins i tot l´anglés, tenien el seu espai, però nosaltres, el valencians i valencianes, usaven l´idioma en tots els contextos i amb dignitat. És clar que era un somni. El somni del 24 aniversari de la Llei d´Alacant, el somni de veure aplicada i complida la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià. El somni de veure com els polítics desde les institucions havien complit la seua obligació: aplicar i fer complir la llei, que per això es fan les lleis en un Estat de Dret. Un somni.
La realitat, però, és tot el contrari: un malson. El malson de veure com costa que els drets lingüístic bàsics del valencians i valencianes recollits en la Llei d´Ús i Ensenyament dels Valencians es respecten àmpliament. El malson de les dificultats per redreçar-nos culturalment, educativament i lingüísticament com a poble. Ens queda, però, l´esperançà -la poqueta esperança- del 25é. aniversari de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià, la Llei d´Alacant. A l´any que ve?
*Director de la Unitat per a l´Educació Multilingüe. Universitat d´Alacant (UEM-UA).

Quina cançó és??

Mireu el vídeo i a vore si sabeu quina cançó és.





Els pels de punta me s'han posat al sentir aquesta versió de l'estaca en polonés i la barbaritat de gent que hi ha.

Comença la preparació de la Trobada d'Escoles en Valencià d'Albaida'08

dijous, 29 de novembre de 2007




Ahir per la vesprà se'n vam anar el senyor Morrison i jo a l'institut d'Albaida a la reunió que van convocar per a prepara la Trobada d'Escola en Valencià que l'any que ve és farà a Albaida. Nosaltres vam anar en representació de la Morca. I pel que és va comentar i dir, esperem que siga una de les millors trobades.

En acabar la reunió vam pegar una volteta per l'institut i en van vindre uns flashback's, me'n recordava quan anava a l'institut i les hores que vaig passar allí, quan entravem a classe, l'hora d'esmorzar tots els amics junts, quan li vam fer l'homenatge a Ovidi Montllor ficant la seua música per la megafonia de l'institut, que a més d'un li va agafar un esglai.

Aix, com passa el temps...

III Aplec de Muixerangues a Gandia

dimarts, 27 de novembre de 2007



El passat dissabte vaig anar a Gandia a l'Aplec de Muixerangues i qui ho anava a dir que al final acabaria participant, fent una pinya amb el Ball dels Locos. Va ser increible, espere que promte aquesta participació siga ja un fet habitual, ja que voldrà dir que hem prosperat en la recuperació de la Muixeranga a Albaida.

Solidaritat

diumenge, 11 de novembre de 2007


Primer de tot aclarim que vol dir solidari/solidària al diccionari Català/Valencià/Balear diu:
SOLIDARI, -ÀRIA adj.
|| 1. Comú a diferents persones de manera que cadascuna d'elles en respon plenament; cast. solidario. Aquells excitants barrobins de l'individualisme ferotge que se reia de qualsevol obra solidària, Vidal Mem. 97.
|| 2. Lligat a altres per una comunitat d'interessos i de responsabilitats. Sense causa ni raó, feia en Francesc solidàries mare i filla del greuge que s'imaginava haver rebut, Oller Febre, ii, 79.

Doncs bé, moltes vegades aquesta paraula s'ha associat a fer campanyes de solidaritat a altres països sobretot als del 3r món. Em pareix molt correcte l'ajuda que ofereixen, però em sembla incoherent que siguen solidàries en unes coses si i en altres no. L'altre dia ací a Albaida vam fer un campanya de solidaritat pel poble saharaui i moltes d'aquestes persones podrien ser sòcies de La Morca i no ho son, crec que compartim coses en comú i també interessos, hi ha altres que en teoria son de la Morca que no apareixen ni en pintura, ni en res, sabent la llarga agonia econòmica per la que passa la Morca. Això si, sempre està l'excepció, com és el cas d'un que fa les 2 coses que és de la Morca i és solidari.
Pretenc que açò siga una critica construtiva, no pretenc desqüalifar a ningú, tant sols opinar i m'agradaria que em contestaren.


El meu flogup

dimarts, 23 d’octubre de 2007


Per dir-li a Kiko que entrava al seu flogup em diu que sóc un espia, xè redeu, però si a Internet quasi tot és públic i es pot vore. I clar, per a contestar-li me tingut que registrar el molt cabró, no sé jo com portaré lo del flogup, perquè jo amb les fotos me quede molt curt. La direcció és està http://www.flogup.com/ces

Fira de l'Artesania de Bocairent

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Jo volia anar a l'Oktoberfest que feien a Alcoi, però al final vam anar a Bocairent a vore la fira i tampoc va estar gens mal, perquè l'herberet anava molt bé. Vam visitar el Museu del Fester per a vore les diferències que n'hi haven entre les festes de Moros i Cristians de Bocairent i Albaida, que n'hi haven prous. L'anècdota va ser quan vam anar a vore els de la Pericana de Muro, tastem un poc de pericana i aspencat i els dic:

Jo: I perquè no etiqueteu en valencià??

Home1: Bona pregunta

Home2: Perquè voliem obrir-se al mercat de Madrir i...

Jo: Però de moment no i ho heu fet al reves, no? Pot ser si haguereu etiquetat en valencià haguereu tingut més èxit

Home1: Doncs si que tens raó

Al final Baptiste va comprar un pot de pericana i se'n vam anar.

Perquè fan això de etiquetar en castellà, es que voliem... Quin arguments més poc sòlids apart de que també és pot etiquetar en bilingüe. Que mal que anem així, sols faltava que els hagueren traduït els noms, Pericana no perquè és igual, però Aspencat que seria Aspencado??

Està bandera d'on és??

Festes de Moros i Cristians: El meu primer any de Templari

Ja sé que és un poc tard, però val més tard que mai. Intentaré recordar de tots els fets, també esperava que penjaren alguns vídeos i fotos.

8 d'Octubre - La nit de l'Olla

Caravana Gai

Vam començar bé en el dinar alguns nerviosos perquè encara no sabiem de que anàvem a disfrassar-se. Crec que vaig pujar cap a casa allà a les 17:30 i em vaig astovar al llit jo sols volia quedar-me un ratet i si no arriba a ser per Baptiste tocant-me tota l'estona m'haguera quedat al llit ahí fegit vaig baixar corrents a la filà que ja hàvien començat tots a sopar, sort que encara quedava algun lloc. En acabar de sopar a disfrassar-se i conforme vore-ho a la foto anàvem d'orgull gai. La gent que és molt mal pensà pensava que anàven d'un altra cosa. Va ser una gran nit.




9 d'Octubre - Entrà de bandes i l'Entrà

Un nombros grup de Templaris ressacos
o no, de bon mati ja estàvem a la glorieta preparats per a acompanyar la nostra banda fins a la plaça, al final no va guanyar el primer premi a la millor banda però va quedar tercera, l'any que vé serà.


Esperant en la plaça

Després un dels actes per a mi més importants, la interpretació de l'himne d'Albaida, que segons tinc entés el 3r any consecutiu que el dirigeix un Templari, enguany va ser Jordi Soler. Allí estavem tots els Templaris entonant l'himne de la nostra ciutat i la gent mirant-nos encara de sorpresa. Va ser impressionant!! En acabar pas-doble i cap amunt a dinar.
L'hora de l'entrà ja arribava és notava la nerviositat i l'emoció i pugem cap a dalt i ja arribà l'hora de desfilar les primeres notes de Templaris d'Albaida començaren a sonar, la meua reconversió ja era una realitat. El milloret quan sonen les notes de l'himne d'Albaida tota l'esquadra cantant-la, el públic flipava amb nosaltres i no vull dir res de quan vam arribar a la plaça, el vídeo ho pot explicar millor que jo (si arriba a ser el de la MK segur que no) i el senyor Molina a la caragola genial.




2 paraules IM - PRESSIONANT

10 d'Octubre - Entrà Infantil i l'Ofrena

Jo pensava que hui era dia de descansar perquè a la filà no tenim xiquets, però no va ser així, em va despertar Baptistes per a que baixarà i agafarà la xirimita que anavem a eixir tocant. A presses i corrents em vaig posar el tratge i vaig baixar cap a la glorieta. Vam acompanyar als Maseros amb els seus xiquets mitja banda Templaria i l'altre mità de Maseros.

Ofrena

I per la vesprà l'ofrena a la Mare de déu. En aquest dia s'han carregat una acte com és dels farolets que pareixia una xorrà però omplia prou, perquè si no és fa res, si tampoc fan Ambaixà ixe dia que fas en tota la nit, menys mal que els Templaris vam ser previsibles i l'oratge no acompanyà i l'orquestra va acabar prompte, nosaltres teniem xaranga al nostre Temple, molta gent es va apuntar a la nostra festa. I altra a ...






11 d'Octubre - Cavalcada

En aquest dia el que més gràcia et fa és que tota la gent et coneix, tots dien-te "dona'm algo". I nosaltres els donavem papers, i amb quina cara és quedaven tot.

Tapat de paper podia acabar algú

Per la vesprà com les ambaixades no començaven fins a les 20h. un grup de Templaris vam anar a fer Xaranga, la xaranga era percussió i tararejar la Marxa, vam anar als Maseros i vam estar una bona estona amb ells i ens convidàren i després anàrem a les Cordoveses i es van unir amb nosaltres i ferem un passacarrers fins a la plaça.
Després a les 20h. les Ambaixades i va ser quan la pluja va aparèixer i va empanyar un poc la festa. Després de sopar a la nostra filà xaranga un altre cop.

Possiblement han sigut les millors festes de la meua vida, i les que encara queden.


Primer Dia de l'Acció Blocaire

dilluns, 15 d’octubre de 2007



He vist que el dia de al Vilaweb que des del Blog Action Day (Ja s'haguueren pogut currar els de la web la traducció al català). S'organitza per primer cop aquesta iniciativa per a que tots els blocaires del món parlem per un dia sobre la importància del media ambient en les nostres vides.

Crec que ací al País Valencià, no calen paraules per la preservació del medi ambient que fan els nostres governants, molta propaganda eixia a Canal 9 no se quantes mil hectàries protegides, però que diguem tots els negocis especuladors que n'hi han a tot arreu de PAI's que broten com a pebraços en cada poble, si tot continua així d'ací uns quants anys tindre un PAIsatge valencià, soles PAI no se quantes mil cases i un camp de golf o més d'un. El bonic que pot ser pujar al Benicadell o a la Covalta o passetjar-se pel terme munipal del teu poble i descobrir nous camins, quedar-te sorpres al veure passar un porc senglar i observar el vol d'una aguila.

El meu primer any en l'ordre del temple

dissabte, 29 de setembre de 2007


Després de molts anys defensant la mitja lluna, m'he reconvertit i ara sóc cristià, enguany per fí guanyaré la batalla, ja era hora. Ara forme part de l'ordre del temple, d'aquells cavallers que custodiaven el Sant Grial, els Templaris, ara la història ha canviat un poc, ara és tracta de preservar i conservar la festa de moros i cristians i que no és desvirtue.
Comence a notar diferències d'un i altre bàndol, en els passats anys he gaudit de la festa. Ara tot és nou i diferent abans sempre feia de cap d'esquadra cosa que canvia molt de cristià a moro, ja que el ritme és més ràpid, ara sóc part de l'esquadra que tampoc està gens mal, d'aquesta manera puc ajudar al cap d'esqudra, a que esta última no se'n vaja ni molt cap avant ni molt arrere i ja no cal que faça de porta gots, cosa que molt sovint passava et deien porta'm un gotet ja que estas tu més prop. Però això sols ocorria en la nit de l'olla que quasi tot està permés.
No m'enrotlle més perquè un youtube val més que mil paraules, ací un xiquet moment del passacarrer del dissabte passar per la vesprà.




A vore si en un poquet de sort i una mica més per a decidir-se a escriure faig una crònica de tots els dies de festa.

Sense comentaris

Hola

dijous, 27 de setembre de 2007

Comence a caminar en els blocs d'internet, de moment amb aquesta plantilla que no se quan aguantarà, perquè no m'apanya molt, no sé si escriure molt, però com a minim alguna cosa fàrem.