Jo sóc aquest que em dic...

Temps era temps....

divendres, 30 de novembre de 2007

Hui estic melancònic, no sé si es aquesta paraula exacta, sobre aquest sentiment que tinc al recordar coses passades. Després de llegir l'article del Levante i vore fotos de fa uns quants anys i llegir algunes antigües converses, m'he ficat així.

I en tot aquest temps, no sé perquè he perdut molt de contacte amb la gent del messenger és una llàstima, però espere que recuperar aquest contacte, ara solc parlar més en la gent que m'envolta.

Vegent alguna conversa et preguntes: Açò haguera pogut ser més que amistat?
Son preguntes que és queden a l'aire que mai sabre la seua resposta igual com la clàssica: Que haguera passat si...?

Vegent moltes fotos recordes algun concert, alguna manifestació, algunes amistats que fa temps que no saps res d'elles, que se n'haurà fet de les seues vides?

I es que cada cop el temps passa més ràpid.

Viure en valencià

Llegint aquest article que pose a continuació m'ha recordat la manifestació que és va fer a Alacant allà pel 2003 pel 20 aniversari de la LUEV, on vaig assistir. Perquè l'altre dia vegent fotos em vaig trobar en aquestes de la mani, quins temps, quantes coses que han canviat. Jo sommiava tindre algun dia al meu poble un local com el de la Cova del Drac i també les moltes amistats que tenia que s'han perdut al llarg del temps...
No m'enrotlle més i vos deixe en l'article.


VICENT BROTONS

Qualsevol dia. M´alce a les set del matí sentint les notícies en una de les 15 emissores que emeten la seua programació en valencià, les mateixes que també capte al dial en castellà, més dos o tres més en altres idiomes. Em dutxe, em visc i desdejune amb el meu fill. En la capsa dels cereals que ell pren llig, en valencià, les propietats alimentícies del producte. Quasi tots els productes que es comercialitzen duen etiquetatge en valencià, a més de fer-ho en altres llegües com castellà, anglés, àrab, rus, etc.
Isc de casa. Fa un dia fresquet. Passe pel quiosc i compre la premsa. Tinc per a elegir. Hi ha un munt de diaris i revistes, tants en valencià com en castella, de tota mena de temes. Alguns d´eixos periòdics estan escrits en les dues llengües de manera equilibrada. Fins i tot hi ha dos que tenen doble edició, una en valencià i l´altra en castellà. Entre al garatge a agafar el cotxe. A la porta hi ha dos senyals que diuen "Gual. Eixida de vehicles". Els carrers i indicadors del meu poble, com els de la resta dels pobles, estan en valencià i, en alguns casos, pocs, bilingües o trilingües (anglés inclòs).
El meu fill va a una escola on s´imparteix un programa plurilingüe que té com a llengua principal el valencià, tot i que garanteix el ple domini del castellà i un domini bàsic i suficient de l´anglés. Encara que això, no cal dir-ho, és la situació general dels centres escolars valencians des de fa 10 o 12 anys. El mateix passa en les universitats: els estudiants que volen estudiar en valencià no tenen cap problema, reben la major part de les assignatures en aquesta llengua. Assignatures impartides, no cal dir-ho, per professorat altament competent en l´ús de l´idioma propi.
Al meu treball se m´acumula, com tots els dies, la faena. Anem fent: cartes, informes, documents bancaris, etc. Normalment, en valencià. Em fem alguns en bilingüe, en castellà o en anglés em funció de les demandes del clients de fora. Les reunions de treball funcionen en aquesta llengua i els rètols i indicadors de les oficines, també.
Fa uns dies que em pica la gola i tinc mal de cap, els refredats del temps. M´acoste al centre de salut. Sóc atés per una metgessa molt professional que s´adreça a mi en valencià i em recepta també en valencià. Llengua en la qual m´atenen a la farmàcia. Pràctica habitual arreu, per altra banda.
Dinar de negocis en un restaurant adequat per a l´ocasió que em presenta la carta en valencià i on m´atén el cambrer, és clar, en valencià. És la regla d´aquesta mena d´establiments.
Arribe a casa. Cansat. Llig el periòdic i pose la tele. Faig zaping: més de 20 canals. Set emeten en valencià, altres set en castellà i els quatre o cinc restants ho fan usant les dues llengües de manera equilibrada. No m´apeteix veure res. Sope i em vaig al llit.
De sobte, em desperte. Somiava que jo vivia raonablement en valencià. Que no hi havia cap problema amb l´ús i l´ensenyament de la llengua. El castellà, fins i tot l´anglés, tenien el seu espai, però nosaltres, el valencians i valencianes, usaven l´idioma en tots els contextos i amb dignitat. És clar que era un somni. El somni del 24 aniversari de la Llei d´Alacant, el somni de veure aplicada i complida la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià. El somni de veure com els polítics desde les institucions havien complit la seua obligació: aplicar i fer complir la llei, que per això es fan les lleis en un Estat de Dret. Un somni.
La realitat, però, és tot el contrari: un malson. El malson de veure com costa que els drets lingüístic bàsics del valencians i valencianes recollits en la Llei d´Ús i Ensenyament dels Valencians es respecten àmpliament. El malson de les dificultats per redreçar-nos culturalment, educativament i lingüísticament com a poble. Ens queda, però, l´esperançà -la poqueta esperança- del 25é. aniversari de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià, la Llei d´Alacant. A l´any que ve?
*Director de la Unitat per a l´Educació Multilingüe. Universitat d´Alacant (UEM-UA).

Quina cançó és??

Mireu el vídeo i a vore si sabeu quina cançó és.





Els pels de punta me s'han posat al sentir aquesta versió de l'estaca en polonés i la barbaritat de gent que hi ha.

Comença la preparació de la Trobada d'Escoles en Valencià d'Albaida'08

dijous, 29 de novembre de 2007




Ahir per la vesprà se'n vam anar el senyor Morrison i jo a l'institut d'Albaida a la reunió que van convocar per a prepara la Trobada d'Escola en Valencià que l'any que ve és farà a Albaida. Nosaltres vam anar en representació de la Morca. I pel que és va comentar i dir, esperem que siga una de les millors trobades.

En acabar la reunió vam pegar una volteta per l'institut i en van vindre uns flashback's, me'n recordava quan anava a l'institut i les hores que vaig passar allí, quan entravem a classe, l'hora d'esmorzar tots els amics junts, quan li vam fer l'homenatge a Ovidi Montllor ficant la seua música per la megafonia de l'institut, que a més d'un li va agafar un esglai.

Aix, com passa el temps...

III Aplec de Muixerangues a Gandia

dimarts, 27 de novembre de 2007



El passat dissabte vaig anar a Gandia a l'Aplec de Muixerangues i qui ho anava a dir que al final acabaria participant, fent una pinya amb el Ball dels Locos. Va ser increible, espere que promte aquesta participació siga ja un fet habitual, ja que voldrà dir que hem prosperat en la recuperació de la Muixeranga a Albaida.

Solidaritat

diumenge, 11 de novembre de 2007


Primer de tot aclarim que vol dir solidari/solidària al diccionari Català/Valencià/Balear diu:
SOLIDARI, -ÀRIA adj.
|| 1. Comú a diferents persones de manera que cadascuna d'elles en respon plenament; cast. solidario. Aquells excitants barrobins de l'individualisme ferotge que se reia de qualsevol obra solidària, Vidal Mem. 97.
|| 2. Lligat a altres per una comunitat d'interessos i de responsabilitats. Sense causa ni raó, feia en Francesc solidàries mare i filla del greuge que s'imaginava haver rebut, Oller Febre, ii, 79.

Doncs bé, moltes vegades aquesta paraula s'ha associat a fer campanyes de solidaritat a altres països sobretot als del 3r món. Em pareix molt correcte l'ajuda que ofereixen, però em sembla incoherent que siguen solidàries en unes coses si i en altres no. L'altre dia ací a Albaida vam fer un campanya de solidaritat pel poble saharaui i moltes d'aquestes persones podrien ser sòcies de La Morca i no ho son, crec que compartim coses en comú i també interessos, hi ha altres que en teoria son de la Morca que no apareixen ni en pintura, ni en res, sabent la llarga agonia econòmica per la que passa la Morca. Això si, sempre està l'excepció, com és el cas d'un que fa les 2 coses que és de la Morca i és solidari.
Pretenc que açò siga una critica construtiva, no pretenc desqüalifar a ningú, tant sols opinar i m'agradaria que em contestaren.