Jo sóc aquest que em dic...

Jaume I

dissabte, 2 de febrer de 2008




Vinguent altre dia a hora de vespres enviarem a dir al Rey y a Raiç Abulphamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era Valencia, y que cap mal no'ls fessen, que metessen nostra Senyera en la torre que ara es del Temple. Ells digueren qu'els plaia. Nos forem a la rambla, entre'l Reyal y la torre, y quan vegerem nostra Senyera sus en la torre descavalcarem del cavall, y endreçarem nos vers orient, y plorarem de nostres ulls, y besarem la terra per la gran merce que Deu nos havia feta.

Hui és l'aniversari del nostre rei i per això li dedique el flogup/fotolog i blog. Ai, com està València ha canviat tant, que si la vegeres ara no la coneixeries, esperem que prompte torne a les seues arrels i torne a ser la capital d'un país gloriós i no de fireta i camps de golf, com ho volen fer alguns.

Conta la història que quan va morir el Rei En Jaume al seu esperit se li va apareixer el Dimoni i li digué:
-Jaume, tu et vens a l'Infern amb mi.
-Però per què?
I aleshores el Dimoni va treure una balança i li va dir:
-Mira aquestes són les teus bones accions, i en aquest plat vaig a posar totes les dones amb les que t'has gitat.
Per suposat el plat amb les dones guanyava al de les bones accions, i quan pareixia què el Rei se'n anava cap a l'Infern, Sant Miquel que passava per ahi i com és el protector de la Corona d'Aragó, ràpidament va anar i va dir:
-Un moment, al plat de les bones accions falten coses.
I va començar a posar pedres; el Dimoni intrigat li preguntà:
-Però què fas?
I Sant Miquel va respondre:
-Estic posant totes les pedres de les esglèsies i monestirs que ha fundat; i també les pedres de les mesquites convertides en temples cristians.
Aleshores el plat de les bones accions va guanyar al de les roines, i el Rei En Jaume va anar al Cel, gràcies a la ajuda de Sant Miquel.

1 comentari:

Valldalbaidí ha dit...

M'ha agradat el que contes... i a vore si València ciutat desperta d'una vegada ja!!!!