Batalla en Seattle

He vist Batalla en Seattle i la veritat és que està molt bé vos la recomane vore-la.

Argument
Estem molt acostumats a veure protestes de grups antisistema en les reunions de qualsevol organisme internacional. Aquestes concentracions de protesta van començar ara fa nou anys, a Seattle, durant la reunió de l’Organització Mundial del Comerç, el 30 de novembre del 1999. Al llarg de cinc dies, es van concentrar a la ciutat milers de manifestants pacífics que van aconseguir boicotejar-la. Ni els politics ni la policia estaven preparats per a una protesta d’aquestes dimensions, i el resultat va ser el que es coneix com ‘la batalla de Seattle’. Els mitjans de comunicació van tenir molt a veure en la imatge que es va donar de la protesta i els seus objectius, prioritzant l’espectacle sobre la informació.
Aquest és el context d’aquesta pel·lícula dirigida per Stuart Townsend amb la intenció de reflexionar sobre el que va passar. En una situació caòtica i confusa com la que es va viure aquells dies, no es pot trobar un únic protagonista. Townsend ho sap i planteja la història com si fos un calidoscopi on cada personatge és un petit mirall que compon una figura en ajuntar-se amb els altres. Una figura que no es única, per això no és un puzle, sinó moltes, segons quin sigui el punt de vista que s’agafa.
Townsend dóna veu a tot el ventall de la societat en aquest moviment de moviments: el poder, la policia, els manifestants, la gent del carrer, els mitjans de comunicació, els delegats a la conferència... Tots tenen el seu punt de vista, diversos uns dels altres, i la càmera de Barry Ackroyd, col·laborador habitual de Ken Loach, aconsegueix de tots un to gairebé documental.
Els manifestants de Seattle cridaven “El món sencer ens mira”. Potser allà no els miraven, però el cert és que després de Seattle el món sencer mira tots el moviments antiglobalització d’una manera diferent