Jo sóc aquest que em dic...

Com si no haguera existit mai

diumenge, 9 de desembre de 2007

Així és com em vaig sentir ahir arran d'una conversa que estava escoltant.
Posem-se en situació, estem sentats un grup de gent i jo estic escoltant de que parlen, quan de sobte escoltes:
Xè, pos açò esta molt bé.
I sents com al que li estava diguent això és tira les medalles a ell, com si tu no estigueres davant, com si fores invisible i quan ell no ha fet res.
Després la conversació passa als moments de recordar i de flashbacks i escoltes:
Fulanet te'n recordes quan anàvem a classe i...
Ja plantes l'orella i dius hòstia, ells tenen més relació, però jo també anava a eixa mateixa classe i el teu amic no se'n recorda que tu també anaves a eixa classe, que sóc invisible?? no he existit mai??
I per acabar de rematar-ho:
Fulanet2 te'n recordes quan vam començar...
I ja et quedes amb 2 pams de nassos, perquè el que ha dit això és un amic teu parlant amb un altre amic teu i que s'obliden de tu ja és la re hòstia i penses: Que passa ací? passen de mi completament?? no veuen que estic davant d'ells?? Que s'han oblidat de mi?? i ja comences a rallar-te la bola: Açò son amics o sols és mouen per interessos??

4 comentaris:

Valldalbaidí ha dit...

A partir de hui tens un nou lector... per tant sí existixes...
Ara bé, això que dius passa de vegades
Àngel

Morrison ha dit...

Moltes voltes la gent es molt falsa......vinga...a vore si xarrem....

Cèsar ha dit...

Sempre és bo tindre lectors i sobretot si els lectors el deixen comentaris, per a saber que existixes.

Morrison ja sabem que molta gent és falsa.

Valldalbaidí ha dit...

Estic d'acord amb tots dos... però mirem la part positiva de les coses... ja tindreu temps de poder mirar les negatives