Com si no haguera existit mai

Així és com em vaig sentir ahir arran d'una conversa que estava escoltant.
Posem-se en situació, estem sentats un grup de gent i jo estic escoltant de que parlen, quan de sobte escoltes:
Xè, pos açò esta molt bé.
I sents com al que li estava diguent això és tira les medalles a ell, com si tu no estigueres davant, com si fores invisible i quan ell no ha fet res.
Després la conversació passa als moments de recordar i de flashbacks i escoltes:
Fulanet te'n recordes quan anàvem a classe i...
Ja plantes l'orella i dius hòstia, ells tenen més relació, però jo també anava a eixa mateixa classe i el teu amic no se'n recorda que tu també anaves a eixa classe, que sóc invisible?? no he existit mai??
I per acabar de rematar-ho:
Fulanet2 te'n recordes quan vam començar...
I ja et quedes amb 2 pams de nassos, perquè el que ha dit això és un amic teu parlant amb un altre amic teu i que s'obliden de tu ja és la re hòstia i penses: Que passa ací? passen de mi completament?? no veuen que estic davant d'ells?? Que s'han oblidat de mi?? i ja comences a rallar-te la bola: Açò son amics o sols és mouen per interessos??